Article: Crim al Santuari de Foix

Una de les preguntes que es va publicar a la secció de El 3 de vuit ens duia al santuari de Santa Maria de Foix, patrona del Penedès, a Torrelles de Foix. La imatge ens mostrava un santuari força malmès, en un moment en què un nodrit grup de persones estava a punt de posar-se d’acord per reconstruir l’edifici i arranjar-ne l’entorn.

Es pot dir que el procés s’iniciava l’estiu de 1976 amb els treballs de l’escola Sant Ramon de Vilafranca tot netejant-ne l’interior i l’escala exterior d’origen romànic. Aquestes feines van ser publicades al “Tothom”, número 387. Posteriorment, durant les festes de Nadal de 1977, tres torrellencs, en Josep Escofet, Teresa Llop i Albert Parellada, van anar a clavar tres cartells “Benvinguts a Foix”, “De les runes fem-ne un palau” i “Respecteu el monument”, una evident declaració d’intencions.

A més, ja que el Centre Excursionista Penedès tenia per costum fer la missa del gall, presidida per mossèn Tutusaus, en un indret diferent del Penedès, es va decidir unir forces i fer-la aquell any al santuari, convertint la trobada en tot un èxit.

Va ser en aquest moment en què es va decidir implicar-hi l’Ajuntament de Torrelles i fruit de les reunions que es dugueren a terme, s’adquirí el compromís d’iniciar la campanya “Salvem Foix”. El 1982 la Diputació de Barcelona va aprovar el projecte de reforma. Sis anys després, concretament un 4 d’abril de 1988, s’inaugurava oficialment el santuari amb presència d’autoritats i del mateix cardenal Jubany, es col·locava la verge al cambril i tot seguit s’hi celebrava una missa.

Origen

L’església és d’estil romànic, d’una sola nau i coberta amb una volta de canó. S’alça a 661 metres damunt d’un rocós espadat, a la dreta del riu Foix i a prop del Castell de Foix del qual queden unes petites restes. Envoltada de penya-segats, es troba esmentada en documents del segle XIII i es té notícia del seu consagrament el 1319.

L’interior del temple era presidit per una imatge de santa Maria de Foix datada del segle XIII. Es tractava d’una talla de fusta bruna de marcada tradició romànica i que durant segles va ser de gran veneració a les terres del Penedès. Al 1936 fou destruïda. L’actual imatge es guarda a Torrelles, es treu en festes importants o casaments i es trasllada per l’ocasió al mateix santuari.

Crònica negra

A més de la veneració per la verge de Santa Maria de Foix, aquest santuari, si per quelcom és present en la memòria col·lectiva de molts penedesencs, és per la crònica negra que va sacsejar-lo especialment durant el segle XIX. I és que a causa de la seva localització, molt apartada i solitària, aquesta església es va convertir en objectiu de lladres i malfactors que va culminar amb l’assassinat el 1892 de mossèn Josep Pallarols i Junyent, nascut a Copons el 1820.

Aquesta mena de crònica negra es va iniciar just acabada la Guerra del Francès, quan n’era rector Josep Serrador. Una colla de lladres van assaltar de nit l’església i es van endur tot el que hi van trobar. No va haver-hi ferits i els lladres no van ser detinguts. El 1832 altre cop uns assaltants van accedir a l’església escalant pel campanar tot tallant les cordes de les campanes per evitar que el rector pogués donar la veu d’alarma. Van lligar-lo, van robar-li tot el que van poder carregar a sobre i li van perdonar la vida per desig exprés d’un dels assaltants. Van ser capturats al cap de pocs dies i condemnats al penal de Ceuta on van morir al cap dels anys excepte el que perdonà la vida al rector, que es diu que va viure fins als 90 anys.

De resultes d’aquest robatori es va reforçar la seguretat del temple i es van instal·lar reixes i tanques per impedir-ne l’accés.

El 1844 un grup de pelegrins, amb l’excusa d’acostar-se a cantar goigs, va accedir a l’interior del temple i un cop a dins, emmordassaren el rector i van robar tot allò que van voler. Va poder salvar la vida però en la seva fugida, els lladres van assaltar una hisenda propera i en van assassinar el masover.

El 1867 mossèn Josep Pallarols i Junyent va ser traslladat a la rectoria de Santa Maria de Foix en substitució de mossèn Vidal.

Josep Pallarols i Junyent, un home valent i de caràcter ferm

Mossèn Pallarols és recordat com una persona extremadament valenta, de caràcter ferm, entusiasta catalanista i que s’esmerçava a parlar el català amb tota correcció. S’estimava els seus feligresos i el temps que li deixava lliure el seu ministeri parroquial el dedicava a l’agricultura. És per això que adquirí, al cap dels anys, uns terrenys propers que ell mateix treballava.

El primer ensurt de mossèn Pallerols el tingué el 1873. Un grup de carlins accediren al temple i el saquejaren, enduent-se tot allò que van voler. Més tard, el 1875, mentre dormia, el rector va sentir una sorollada mentre s’enfonsava la teulada. Es tractava d’un grup de lladres que intentava accedir al recinte. Va poder escapar i demanar ajut a masies properes. En arribar a l’església trobà a faltar 400 duros. Més tard, els lladres van ser capturats i els diners, recuperats.

El 1877 altre cop uns lladres entraren al recinte i emmordassaren la minyona i robaren diners i els pocs objectes de valor que hi havia.

El 1890 es produí un nou atac però en aquesta ocasió la minyona fou assassinada i abandonada dins la cisterna que hi ha en pujar les escales, just al costat de la porta de l’església. Robaren una quantitat insignificant de diners. A partir d’aquest moment, mossèn Pallarols visqué sol, dedicat a la seva vida religiosa i a conrear el seu hort.

Assassinat de mossèn Josep Pallarols i Junyent

“La Vanguardia” del dia 9 d’agost de 1892 deia en un petit escrit a la pàgina 5:

“El cura párroco de Santa María de Foix, don José Payerols anciano de 72 años, ha sido asesinado. Se le encontró en la sacristía, degollado y atado con fuertes ligaduras. El móvil del crimen créese que ha debido ser el robo, pues parece que se creia que tenía muchos ahorros, á consecuencia de que proyectaba construir á su costa una iglesia para reemplazar a la actual que está aislada y á más de media hora de Torrellas. […] No se ha hecho aun ninguna prisión”

Va ser tres dies abans, un dissabte 6 d’agost de 1892, quan aquest rector va ser assassinat. Aquell dia al matí va celebrar amb normalitat la missa però al migdia els feligresos es van estranyar quan no van sentir repicar les campanes de l’avemaria. Però no va ser fins l’endemà al matí quan van pujar al temple que es van trobar amb les portes obertes i amb restes de sang a les grades de l’altar major. Es va avisar immediatament a les autoritats i s’hi va presentar el jutge de Torrelles, en Sebastià Güell, amb una parella de la Guàrdia Civil. De resultes de l’escorcoll es va trobar el cos sense vida de mossèn Pallarols en un racó de la sagristia. Havia estat colpejat al cap amb un canelobre, i a continuació havia estat lligat fortament amb una corda gruixuda que finalment li provocà la mort per asfíxia.

Aquesta mort sacsejà la comarca. És per això que no es van esmerçar recursos per poder enxampar els assassins. Els resultats van arribar ben aviat. “La Vanguardia” del dia 16 d’agost, 10 dies després del crim, publicava el següent:

“Los Mozos de la Escuadra de la Granada, en unión del capitán de la guardia civil del puesto de Villafranca, han realizado un importante servicio. Por resultar contra ellos vehementes indicios de complicidad en el horrible asesinato del reverendo José Payerols, cura párroco de Santa Maria de Foix, han sido detenidos Baudilio Rosell, de 44 años de edad y su esposa Teresa Pena que es la que se supone llamó a la puerta, habiéndole abierto el reverendo Payerols por ser persona de su confianza, los hijos de éstos, Juan y José Rosell Pena, de 10 y 8 años de edad, […] i Pedro Ferrer, de 62 años, todos labradores y vecinos del pueblo de Torrella de Foix. Los detenidos fueron puestos á disposición del juzgado de primera instancia de Villafranca que fué el que interesó la captura de los referidos sujetos.”

Aquestes detencions van venir precedides, segons es va saber més tard, per les investigacions del jutge i el secretari de Torre- lles de Foix, i també per les declaracions del mateix fill de Baudili i Teresa Penas:

“Las diligencias sumariales no arrojaban luz en los primeros momentos hasta que el hijo de Baudilio y Teresa Penas dijo que su madre había salido aquella noche acompañada de un hombre joven con barba y reconoció las cuerdas con que fué sujetado el párroco y un trozo de pañuelo que le pusieron los malechores en el cuello no se sabe con qué objeto. Desde ese momento ya no fué tan difícil descubrir á los autores”.

Efectivament, segons es va demostrar en el posterior judici, va ser Teresa Penas, antiga minyona de mossèn Pallerols, en associació amb Pere Ferrer (que el dia del crim duia barba postissa per evitar ser reconegut) qui van dissenyar el pla per robar a la rectoria. Van acordar que calia contractar gent que no fos coneguda al poble i per això es van conxorxar amb cinc veïns del Vendrell. Segons el pla, aquests cinc vendrellencs havien de prendre el camí cap a Foix, a peu, portant ciris, quelcom que va cridar l’atenció per allà on passaven i que al final també va ajudar a identificar-los i detenir-los. En arribar a Torrelles de Foix, s’hi van afegir Teresa Penas i Pere Ferrer. Amb un nen en braços, tots plegats van arribar a la rectoria. Dos dels vendrellencs es van amagar al costat de la porta armats amb garrots i va ser Teresa Penas qui va trucar a la porta. Mossèn Pallerols els obrí confiadament i després d’escoltar que la comitiva es devia que venien a fer ofrena d’uns ciris, ja que el nen havia estat malalt i s’havia curat gràcies a santa Maria de Foix, els deixà entrar.

Un cop dins, i quan el rector es disposava a col·locar els ciris a l’altar, els dos vendrellencs que havien estat amagats li van clavar un fort cop al cap amb un canelobre que hi havia a l’església. Aprofitant que estava atordit, Teresa Penas va lligar-li els canells per l’esquena i li va fer un nus corredís al coll amb l’altre extrem lligat als peus, fet que comportava que com més es bellugava mossèn Pallarols, més l’escanyava.

En aquest moment del robatori, Teresa Penas havia d’explicar on eren els diners i marxar. Així ho va fer tot i que els còmplices no els van saber trobar. Van regirar-ho tot i es van endur tan sols set pessetes. A la nit, però, i amb les indicacions que Teresa Penas va donar al seu marit Baldiri, aquest va tornar tranquil·lament a la rectoria i va trobar finalment tots els estalvis de mossèn Pallerols. Aquests diners havien de ser destinats a la construcció d’una nova església més a prop del poble. Potser un error de mossèn Pallarols havia estat precisament anunciar per Pentecosta que ja disposava dels estalvis necessaris per a la construcció del nou edifici, en un terreny que havia estat cedit gratuïtament per la mestressa de Mas Florit.

A “La Vanguardia” del dia 4 de setembre de 1892 s’informava de la posterior recuperació d’aquests diners:

“En la casa habitada por un sobrino de Baudilio Rosell al que se cree organizador de aquel horrible crimen, se encontraron dentro de un canuto de hojalata, que pertenecía a la víctima, dos billetes del Banco de España de quinientas pesetas cada uno, cincuenta monedas de veinticinco, ocho onzas, cuatro medias onzas, dos monedas de dos duros y varios billetes de cien y cincuenta pesetas, hasta completar la suma de setecientos veinticuatro duros, que se cree pertenecían al reverendo Payerols. Dicha cantidad la enterró Rosell en la bodega de su casa, habiéndola sacado luego su sobrino por haberle dicho aquel que los guardase en su poder.”

El judici va tenir lloc a Barcelona el 1895, tot i que el marit de Teresa Penas no es va poder asseure al banc dels acusats, ja que havia mort a la presó de Barcelona durant el temps que va estar empresonat.

Quatre homes i quatre dones van ser jutjats. Tots negaren els fets i van assegurar que no es coneixien entre ells tret de petits contactes puntuals com una compra de bestiar o haver coincidit en alguna transacció de raïm i vi. Van comparèixer més de 100 testimonis, alguns d’ells sense poder arribar a declarar per no entendre el castellà, que afirmaven haver vist els vendrellencs dirigir-se a la rectoria, i també altres que els van trobar preguntant el camí de tornada al Vendrell el mateix 6 d’agost a la tarda, un cop assaltada la rectoria.

El veredicte va ser llegit el 22 de desembre de 1895: Quatre dels acusats van ser trobats culpables amb circumstàncies agreujants i condemnats a la pena de mort.

L’execució va tenir lloc a Vilafranca el 21 de gener de 1896. Els quatre condemnats van ser traslladats de la presó de Barcelona en tren fins a Vilafranca dos dies abans i van restar detinguts al quarter militar. L’execució era prevista a la rambla de Sant Francesc tot i que, finalment es dugué a terme a la zona coneguda com a Camp dels Rolls, a tocar de l’estació.

Diuen les cròniques que la imminència de l’execució va provocar un gran nombre de sol·licituds d’indult fins i tot per part de tota mena de personalitats, incloses gent d’església. L’indult, però, no va arribar i el botxí va executar-los amb el garrot vil. Es diu que més de vint mil persones van seguir aquesta execució, entre ells molts nens que, segons l’anecdotari popular, van ser obligats a mirar la cruel escena per entendre les conseqüències de les males conductes. Els reus van ser acompanyats per la Congregació dels Dolors i rectors i capellans de la vila. El regiment de cavalleria de Treviño s’encarregà de l’ordre amb l’ajut de mossos d’esquadra i policia local.

Les botigues no van obrir fins que no es complí la sentència, i van ser molts que, consternats amb el que havien vist, van anar a resar a Santa Maria.