Relat. A la consulta

Imatge: Fires de maig, 1964; “El vino alegra los corazones”, lema emprat pel sindicat de vins del Penedès. ACAP. Fons L’Abans.

La Marta es mira l’analítica i arqueja les celles. Triglicèrids, transaminases, y la GGT pels núvols. L’ecografia, fatal; té més greix al fetge que un ànec del Périgord. A l’altra banda de la taula el senyor Dionís manté el somriure neutre de qui, ja d’entrada, perquè sí, emmagatzemarà el discurs de l’interlocutor a la via morta del cervell. El nas vermell i el cabdell de capil·lars rosats que decoren les seves galtes parlen per si sols. No caldria ni preguntar, però s´ha de fer.

−Dionís, vostè beu?

En Dionís esclata a riure.

−Què vol dir? El normal, no?

Sí, és clar. Aquesta ja s l’esperava.

−Què és el normal, per a vostè?

−Doncs, el normal, què vol que li digui? Un parell de gots de vi amb els àpats, què se jo, dues o tres cerveses quan plego, i el trifàsic al matí, el normal!

La Marta nega amb el cap mentre reflecteix a l’ordinador el part enològic del pacient. Pel rictus immutable que veu en el Dionís, sap que no col·larà la reprimenda. Tot i així, s’hi posa.

−A veure, Dionís. Beu massa. La seva analítica està fatal, i no parlem de l’ecografia. Està a un pas de travessar la línia que separa el fetge gras de la cirrosi. I llavors no hi haurà retrocés.

L’home arronsa les espatlles i manté el somriure estúpid.

−Bé hauré de morir d’alguna cosa, oi?

La Marta sospira. Són les sis de la tarda, fa deu hores que va plantar el cul a la cadira i està esgotada. No es veu amb ànims d’adoptar el posat seriós i imponent que requereix la situació, així que intenta l’ estratègia de la complicitat.

−Dionís, vostè encara és molt jove. Està a temps de canviar una mica els hàbits, cuidar-se, menjar sà.

L’alcohol és verí! Ha de beure aigua, o, si m’apura, algun refresc, inclús cervesa sense alcohol. Però ha de fer una mica de bondat!

Res. Fa que sí amb el cap però la travessa amb la mirada. D’acord. És un primer intent, ho haurà d’anar treballant. Miracles, tampoc. Escriu: explico al paciente la importancia del abandono del hábito enólico, insisto en medidas higiénico-dietéticas; plan: analítica en seis meses.

Acomiada al Dionís. Ja l’avisaran, sí, pel control. Afortunadament, és el darrer malalt.

Està saturada, cansada i només desitja arribar a casa, una dutxa i sopar tranquil·lament amb el seu maridet. Què bé! Però primer passarà pel súper. Aquesta nit li ve de gust un vinet blanc, fresquet, que passi bé; potser un xarel.lo.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari