Relat: Autopista

Imatge: autopista A-7 al seu pas per Vilafranca, en construcció; 1972. ACAP. Fons Tothom.

La Mercè ofereix cafè i seient a la Carme, i de seguida comença a explicar el projecte de la llar d’infants: catalans, laics, coeducadors, inclusius, cooperació amb les famílies, mentre la Carme va fent que sí amb el cap. Els ha encantat el seu currículum, és espectacular, en parlen durant deu minuts. A més, els agrada que sigui nascuda a Vilafranca, tot i què, particularment, no li sona la seva cara. La Carme aclareix que ha estat vivint a Barcelona durant nou anys, amb el seu marit, i que tot just han tornat fa un parell de mesos.

-Aquí diu -comenta la Mercè, passant la pàgina del CV-que has demanat una excedència d’un any a l’escola on treballes. Penses tornar-hi?

La Carme arronsa les espatlles.

-Sincerament, no ho tenim clar. Volem provar com ens sentim aquí. El meu home és de Barcelona de tota la vida, no sabem si s’hi adaptarà. Però hi serem almenys durant un curs -puntualitza.

-Una cosa més -diu la Mercè-. No especifiques si tens carnet. No condueixes? Vindries cada dia en tren des de La Granada? Ho dic perquè la puntualitat és fonamental per a nosaltres.

La Carme redreça l’esquena i s’acomoda a la cadira.

-Bé, sí. Sí que tinc carnet. El que passa és que… em fa una mica de respecte conduir. Vam tenir un accident fa mig any. El meu home va patir moltes fractures, contusions. Conduïa jo -. Es mossega els llavis-. Encara no sé com… anàvem sols per l’autopista. Diuen que la roda es va rebentar. Jo no ho recordo bé. Només tinc la imatge dels carrils buits -murmura.

-Vaja. Ho sento -mussita la Mercè.

Un silenci tens emboira la sala. La Carme fa que no amb el cap amb un somriure una mica forçat; sembla que volgués desenterbolir l’ambient.

-No passa res. Ho superaré. Però de moment, quan m’haig de desplaçar en cotxe, ell m’acompanya. No patiu. La puntualitat no serà un problema.

L’entrevista es dona per acabada. Ja la trucaran.

La Carme surt de l’edifici. Obre la porta del seu vehicle, s’asseu al lloc del conductor i agafa el volant amb força mirant a l’infinit.

-No ha anat gaire bé, amor. A última hora s’ha esgavellat. Crec que m’ha vist una mica insegura. No sé. Ja veurem. Anem cap a casa, rei?

Es gira cap a la dreta. Col·loca el cinturó al voltant de la urna, no vol que tombi i s’escampin les cendres, com la darrera vegada. Arrenca.

0 respostes

Deixa una resposta

Pots consultar el teu historial de respostes al teu perfil d’usuari
Gràcies per la teva participació!

Deixa un comentari