Relat: Desaparicions

La Sònia entra al supermercat i s’afanya a trobar les quatre coses que necessita. Són gairebé les vuit, en Ricard arribarà vora les nou i vol tenir-ho tot preparat: el tàrtar de salmó, el cava fresquet, espelmes, música suau, i ella dutxada i perfumada. Tot per aclarir-li que sí, que finalment accepta tenir un fill amb ell. Paga i saluda a la caixera. Arriba a l’aparcament trontollant sota el pes de les bosses i sobre els talons d’agulla,  s’entafora al Mini, engega la ràdio i, acompanyada pel “Con te partiro” del seu adorat Bocelli, enfila cap a casa. Condueix abstreta, donant tombs al canvi de vida que l’espera. Ha suposat una decisió difícil. Ella sempre havia estat del parer que ser mare no és imprescindible i, de fet, mai ha escoltat la crida de la natura, o el tic tal del rellotge biològic, com diuen alguns. Li ha costat molt demostrar que és una gran professional, ha trigat anys a arribar al lloc de treball que tant desitjava, i, certament, un bebè no encaixa en els seus plans. Però fa massa temps que ell hi insisteix. Darrerament no han parat de discutir parlant d’aquest tema i aquests dies el veu trist, poc afectuós, distant. El troba a faltar. Així que sí. Farà el sacrifici. No pot ser tan terrible, n’hi ha milers, de dones professionals que compaginen feina i família.

 En arribar descarrega la compra a la cuina, es treu les sabates i, amb elles a la mà, entra a l’habitació. Tot està extremadament endreçat. S’asseu sobre el llit i bufa, extenuada. Llavors veu el llibre a la tauleta de nit. El pren i somriu. “Estimada Marta”. És el primer que ella li va regalar. Una vella edició comprada pel seu pare en aquella llibreria ara ja desapareguda, no recorda el nom. Ella el va omplir d’anotacions als marges: dates, sentiments, idees, somnis de futur esculpits amb llapis, anhels de dona enamorada emmarcant els versos que, després, amarats de desig,  varen llegir al llit. Què curiós que en Ricard l’hagi estat mirant ara, després de tants anys. El fulleja. I conté la respiració.

 Massa tard.

 No necessita obrir la porta de l’armari per saber que està buit.

 El llibre li cau de les mans.

 Totes i cada una de les seves notes han estat esborrades a consciència.

0 respostes

Deixa una resposta

Pots consultar el teu historial de respostes al teu perfil d’usuari
Gràcies per la teva participació!

Deixa un comentari