Relat: El bot salvavides

Imatge: “Sociedad española de salvamento de náufragos” , Calafell, principis s. XX. Fons Thomas.

Fa poc que l’Awa i sa mare viuen a Calafell. S’hi van mudar perquè la Mintou va trobar feina: cuidar de la Dolors. I aquesta és la seva primera festa major al seu nou poble! Les tres es dirigeixen cap a la platja, on tindrà lloc un estrany esdeveniment en el qual uns homes es fiquen al mar amb una barca que, segons li han explicat les companyes de l’escola, quan bolca, tota sola es redreça. L’Awa ho troba ben curiós, però no acaba de veure quina relació pot tenir això amb la cercavila o els castells de focs. Mentre la Mintou empeny la cadira de rodes de la Dolors, amb gotes de suor regalimant-li per l’escot, pobreta la mare, l’Awa saltironeja pel passeig, detenint-se només per beure una mica més del granissat.

S’aturen a un lloc des d’on poden observar, tot i que amb certa dificultat, com els homes vestits de blau arrosseguen la barca per sobre d’unes fustes que la fan rodolar fins la platja. S’endinsen a la mar, i naveguen i… què ensopit! S’asseu sobre el petit mur que la separa de la sorra i espera mentre guaita la gent. “Mira, mira!”, diu un noi que hi ha dempeus una mica més enllà, senyalant l’embarcació. Pregunta a la mare si pot apropar-s’hi per veure-ho millor i li diu que sí. Des de la vora del mar contempla el que li deien: els mariners fan bolcar el bot una i altra vegada i sempre acaba ben col·locat. Quin serà el misteri?

Torna amb la Mintou i amb la Dolors i ho pregunta.

La Dolors li ho explica: es tracta d’un bot salvavides molt especial que, fa molts anys, la gent de Calafell utilitzava per rescatar les persones víctimes de naufragis. Amb el temps i l’ús es va trencar, però ara l’han arreglat i cada any ensenyen com funciona. A l’Awa li sembla bé l’explicació, però… no resulta una mica avorrit, tot plegat?

Llavors la Mintou pren la paraula. No, a ella no li sembla avorrit. Creu meravellós saber que, des de fa tant, hi ha gent amb bon cor capaç d’arriscar-se per tal d’ajudar a aquells que, ja sigui mentre intenten guanyar-se la vida, o perquè van en recerca d’ella, corren perill d’ofegar-se.

L’Awa veu com a la mare se li humitegen i els ulls, i això la preocupa.

-Mare, estàs trista? Emprenyada?

La Mintou s’eixuga les llàgrimes.

-Una mica sí, però no amb tu, filla -diu, mentre li remou els cabells-. I escolta: de gran, vull que siguis com el bot salvavides.

L’Awa no entén què vol dir. Però no importa. Allà hi ha la Gemma, pot anar a jugar amb ella?

-Tu sí, filla. Tu sí.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari