Relat: El gegant

Imatge: gegants Festa Major de Vilafranca. ACAP. Fons: L’Abans.

Mentre la seva dona truca per telèfon a la sala d’espera, en Jordi entra a l’habitació. La Gemma jeu al llit immòbil, coberta amb el llençol blanc fins als pits, els braços per sobre, un catèter embolicat amb una malla en un d’ells, en l’altre una polsera de plàstic que la identifica amb el nom i un número d’historial; ja no du el seu pijama de color salmó, sinó una bata de paper que la infermera li ha cordat a l’esquena fa pocs minuts. Tot està preparat. El seu rostre , impassible, pretén amagar el què pensa i el què sent. Però el Jordi la coneix. La mira, li somriu, i a ella se li entelen els ulls.  S’asseu al seu costat.

-Tens por, cuca? -pregunta, mentre acaricia amb suavitat els seus dits.

Ella fa que sí amb el cap.

-Tot anirà bé. Serà una intervenció molt curta.

-Potser després em farà mal.

El Jordi assenteix.

-Segurament. Però et posaran calmants. D’aquí a quatre dies tornaràs a saltar com les cabretes, ja veuràs.

-M’han donat una pastilla perquè estigui tranquil·la i m’està venint una mica de son.

En Jordi s’aixeca, li fa un petó al front i li pessiga amb tendresa la galta. Ella esbossa un somriure i replica, arrossegant lleugerament les paraules:

-Tens les mans molt grans… Tot tu ets tan gran…

-I tu ets molt valenta. Estic molt orgullós de tu.

La Gemma tanca els ulls; sembla que s’adorm. En Jordi l’observa uns segons més. Li ve al cap el dia que la va conèixer, en aquell parc d’atraccions, fa deu anys; en tenia set acabats de fer. Ella el mirava amb curiositat sense acabar d’entendre quina relació tenia amb sa mare i què significaria a la seva vida. Sospira. Es retira. Però quan engrapa el pom de la porta la veu d’ella l’atura.

-El meu pare vindrà, Jordi?

Ell es tomba i la mira.

-I tant, princesa! Està de camí. Ta mare tot just hi parlava per telèfon fa uns minuts. No et preocupis, ja està arribant.

Ella es mossega els llavis, una mica ressecs.

-Val. Però… abans no se m’enduguin… tornaràs a fer-me una abraçada?

En Jordi se sent tan gran com ella diu que és.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari