Relat: Muralla

Imatge: la muralla de Vilafranca en enderrocar-se un edifici al carrer dels Banys, 1978. ACAP. Fons Tothom.

En Víctor baixa la persiana a les vuit en punt per primer cop en el que porta de mes. Aquests dies la feina és desbordant. Enfila cap a casa de la Noah, l’amiga de l’Eva, la seva filla; els ha promès que hi passaria, tenen un problema informàtic i no poden acabar la presentació d’un treball important. Camina ràpid. No té temps per practicar esport i això ho supleix, d’alguna manera. Però, dos carrers més enllà, s’atura, inevitablement, davant l’aparador de la botiga de manualitats. Els ulls li ballen entre olis, teles, pinzells, bastidors. Fa molt que no pinta. Algun cap de setmana ho ha intentat, però no se n’ha sortit, com si alguna mena de tallafocs fisiològic bloquegés el camí de les idees fins la mà. Tant fa. No deu ser el moment. Reprèn la marxa. A casa de la Noa s’hi està mitja hora. I, quan pensava que ja podria prendre l’Eva i tornar, junts, cap a casa, resulta que no, que encara demana vint minuts més per enviar el treball a la professora, i recollir-ho tot. En Víctor no protesta. Decideix esperar-la al cafè de la cantonada fent una aigua amb gas. S’asseu a una taula de la terrassa. Té un xic de mal de cap. Respira fons. Ja és divendres. Però demà, a primera hora, marxaran cap a la masia dels avis. No és que tingui gaires ganes, però l’Eva i la Marta ho esperen. És l’aniversari de la cosina i hi haurà una gran festa amb tota la família. Mira el rellotge, gairebé les nou del vespre, què dimonis fa l’Eva, per què no baixa? A la taula del costat hi ha El 3 de vuit, el pren i comença a fullejar per la darrera pàgina, on hi ha l’anunci d’un cotxe. El fa pensar que ja és hora de canviar-se el seu i que, afortunadament, podrà plantejar-se de comprar un tot terreny com Déu mana, ara que el negoci rutlla com mai i que a la Marta li han pujat el sou. Tot va bé, es diu. Tot en ordre. Passa les planes del setmanari mirant sense veure, conscient de la cefalea punxant que va a més, desitjant una dutxa amb aigua calenta i poder dormir d’una tirada. De sobte, la imatge dels Retrats Vilafranquins crida la seva atenció. Un tram de l’antiga muralla, descoberta a l’enderrocar un edifici. Muralles. Sempre hi són. Encara que no es vegin.

0 respostes

Deixa una resposta

Pots consultar el teu historial de respostes al teu perfil d’usuari
Gràcies per la teva participació!

Deixa un comentari