Relat. Sant Jordi

Imatge: diada de Sant Jordi, actes a la plaça de la vila; 1979. ACAP. Fons Tothom.

És una tarda tranquil·la. Mentre, des de la barra, eixuga gots amb un drap blanc, en Quim observa les que, amb tendresa, anomena “les seves iaiones”. No fallen. Cada quatre dijous es reuneixen a la cafeteria i comenten el llibre que han llegit previ acord. Un dia són quatre, l’altre sis, de vegades només dues. Discuteixen, en ocasions fins i tot s’exalten, defensen a mort les seves opinions. Tenen força. Personalitat. I una alegria desbordant. En Quim admira la seva tenacitat i les seves ganes de continuar aprenent. La Lluïsa veu que les contempla i li llança un petó amb la mà. En Quim, content, li diu descarada. La Lluïsa fa una riota.

Entra al bar l’Ignasi, el del concessionari de la cantonada. S’asseu al tamboret, davant del Quim, i deixa una bossa petita amb un llacet vermell. Demana un te i l´hi serveix. Amb ànims de donar conversa, com a bon cambrer que és, en Quim li pregunta si ha comprat un regal.

−Ai, si t’explico!

−Explica, explica.

−És per a la xicota. Per Sant Jordi −especifica l’Ignasi, aixecant ambdues celles. Després el fa apropar-s’hi i xiuxiueja−: són unes arracades amb forma de rosa. Ep! Cares, eh? T’explico?

En Quim assenteix.

−Fa tres anys que anem junts. El primer Sant Jordi l’hi vaig portar una rosa. I em va mirar amb mala cara. Que n’ets, de garrepa, vaig pensar. Així que l’any següent li’n vaig comprar una dotzena. I què diries?

En Quim arronsa les espatlles.

−Li va agradar?

L’Ignasi fa un cop de puny sobre la barra. Les iaies es giren i l’observen tres segons. Després continuen amb la seva xerrameca.

−No! Mira que me l’estimo, eh? És maca, culta, llesta, té carrera! Però pica ben alt. No es conforma amb poc.

−Vaja… I si és com la descrius, tan il·lustrada… −s’aventura el Quim, ja en qualitat d’home, i no de cambrer, ben encuriosit−. Vols dir que no esperava un llibre? Dic jo, eh?

L’Ignasi fa un posat fatxenda.

−No, no −respon, fent un gest amb la mà com si ventés el comentari del Quim−. Llibres ja en té, no sap ni on col·locar-los. No t’equivoquis. Les dones volen detalls que exaltin la seva feminitat. T’ho dic jo, que tinc certa experiència… −afirma, amb un somriure que pretén ser misteriós.  Després paga i s’acomiada, enduent-se el regal.

En Quim resta pensatiu.

Llavors gira el cap cap a les iaies. Avui comenten un llibre de la Virginia Woolf i s’ho estan passant la mar de bé.

Decideix que, aquest Sant Jordi, els escriurà un poema.

0 respostes

Deixa una resposta

Pots consultar el teu historial de respostes al teu perfil d’usuari
Gràcies per la teva participació!

Deixa un comentari