Relat. Rerefons

Imatge: Descoberta i neteja de pintures murals romàniques a la porta lateral de la Basílica de Santa Maria, 1973. ACAP. Fons Tothom.

La Nora apaga la làmpada que il·lumina la taula de la biblioteca. Avui ja no farà res de bo. Arreplega els apunts d’anatomia i els desa de qualsevol manera a la bossa. Mentre camina en direcció a la porta nota l’esguard fix dels quatre sortits de torn sobre el seu cul. Sent basques i es penedeix d’haver-se posat la faldilla curta. Total, de què li ha servit? “Es millor que ho deixem estar per un temps, Nora. Necessito concentrar-me en els exàmens”, li ha dit en Ramon aquest matí. Tres mesos i apa, a la llista de fracassos.

Quan arriba a casa troba la mare asseguda al sofà, llegint; però d’una ullada endevina el seu neguit. “Què tens, filla?”.

La Nora deixa la bossa sobre una cadira i s’apropa al balcó sense respondre. Hi roman dreta, amb els braços creuats, observant les persones del carrer que, petitetes, caminen submergides en les seves pròpies cabòries. Petites com ella, pensa. Té unes ganes terribles de plorar i s’està contenint. La mare ataca de nou i l’hi explica. En Ramon. Però abans va ser l’Elias, i també el Pol, i… en fi. No calen detalls, és la mare.

−Quin creus que és el problema, Nora?

No ho sap. Els nois fan cua per sortir amb ella, però se’n cansen. Ella encara sospira que ells ja  perden l’interès. La mare somriu amb tendresa i li demana que s’assegui al seu costat; li pren la barbeta amb delicadesa i després acarona el seu cabell.

−Tu t’has vist bé? Ulls verds, pestanyes llargues i espessides amb Rimmel, nassarró petit, boca molsuda perfectament delineada amb barra de llavis; alta; prima, però no massa; cabell llarg i suau. Ets preciosa. Perfecta. Tot allò que la societat exigeix avui dia d’una dona.

La Nora l’observa, interrogant-la en silenci. I doncs?

−¿Ja deixes que els nois sàpiguen que t’agraden les novel·les cursis,  que et fa por conduir,  que odies el reggaeton, que no suportes les sabates de taló que dus, que t’encanta anar en xandall però mai te’l poses, que ets desendreçada, una mica impertinent, dolça però increïblement tenaç, que prefereixes un sopar íntim a una nit de discoteca, que ho donaries tot però a canvi de tot? Ja et mostres tal i com ets, única, exclusiva, autèntica, filla?

La Nora emet un sanglot i deixa plantada la mare. Es tanca al lavabo i plora. Es mira al mirall. Solcs negres recorren les seves galtes. Quan es calma, respira fons. Obre un calaix. Treu cotó i el pot de crema desmaquillant.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari