Article: Un edifici inèdit a Plaça Constitució

L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, amb Josep Maria Masachs al capdavant, atresora en el seu fons documental més de 100.000 fotografies antigues de Vilafranca i comarca, a més de llibres, filmacions i documents de tot tipus i de gran valor històric. Les generacions actuals hem tingut la sort d’heretar un valuós arxiu gràfic que ens mostra pràcticament tots els racons de la vila des dels inicis de la fotografia. I això és gràcies a les inquietuds dels Regull, Durich, Biosca, Bolet i molts altres personatges vilafranquins que van capturar, cada un a la seva època, instantànies de la vida vilafranquina creant fons gràfics de vàlua incalculable.

És doncs una raresa, a aquestes alçades, trobar una imatge inèdita, quelcom que no s’hagi vist de la nostra vila. Un dels objectius de Retrats Vilafranquins durant aquests darrers anys ha estat el de difondre precisament aquestes imatges de forma distesa i des del punt de vista d’algú que no és pas historiador, sinó un simple transcriptor de l’anecdotari vilafranquí explicat i recollit per prohoms de la vila. I un altre objectiu, aconseguit amb escreix, ha estat el d’animar els convilatans a obrir caixes velles i antigues emmagatzemades a les golfes de cases particulars per mirar de cercar-hi documents, fotografies o, en definitiva, qualsevol relíquia d’interès.

Durant aquests últims mesos s’han trobat plaques de vidre de principis de segle amb fotografies inèdites, mapes de la vila dibuixats a mà, fotografies personals on apareixen sense voler elements arquitectònics que ja no existeixen i altres documents històrics. I el millor de tot és que pràcticament tot aquest material roman a l’Arxiu Comarcal, perfectament classificat i catalogat per goig de qui vulgui consultar-ho.

Són petits tresors com el que centra aquest reportatge: la fotografia inèdita de la plaça Constitució amb un edifici que la tancava.

Plaça Constitució (Entre 1880 i 1887)

La sorprenent fesomia de la plaça Constitució

La imatge que la família Marrugat em va fer arribar té un gran valor històric. Ens mostra l’única vista que es conserva, si ningú demostra el contrari, de la plaça Constitució amb l’edifici al capdavall abans de ser enderrocat, dibuixant un espai tancat i perfectament delimitat, força diferent de com el coneixem actualment. Posar-hi data concreta, és molt difícil per algú que no disposa dels mitjans adequats. Però mentre els experts no ho estudien, es podria avançar amb gairebé total seguretat que és anterior al període comprès entre el 1880-1887, anys durant els quals s’enderrocà. I és que al 1887 Pere Alagret explicava com tota una sèrie de reformes havien de deixar molt més bonica la vila, entre les quals hi havia l’enderroc de les cases sortints de la plaça i que tot just havia començat: “Contribuir así mismo la reforma y ornato de su interior, la empezada rectificación y alineación de los edificios del ala izquierda de la plaza de la Constitución, la cual, una vez practicado el derribo de las pocas casas salientes de su reducida calle extrema del Vall del Castell, se verá convertida, desde su entrada por la parte de la de la Cort y en toda su extensión hasta las nuevas carnicerías y pescaderías, en una larga y espaciosa via destinada hermosear aquella antigua parte de la población, que al igual de otras de su importancia, y para mejor servicio de la debida policía no carece de su respectivo cuerpo de la Guardia Municipal, la que debidamente uniformada, fué creada en Julio de 1884.”

Així doncs, és probable que estem davant de la imatge més antiga que es conserva d’aquest indret.

La plaça Constitució té història

Per entendre la imatge cal conèixer una mica la història. Gràcies a l’extraordinària feina d’historiadors i cronistes se’n saben prou coses de la plaça de la Constitució. Per exemple, es coneix que antigament la confluència de carrers Parellada, Cort i plaça Constitució era l’anomenat “Cap de Creus”, el punt final de la vila, a tocar de la primitiva muralla, tal com s’explica a “Història de Vilafranca del Penedès” (2008): “Un cop es va començar a engrandir el nucli original de la vila, situat al voltant de la zona del castell i l’església de Santa Maria, es van iniciar els treballs de construcció de la muralla, que tancaria la vila amb onze portals a finals del segle XIV. En un moment anterior la muralla havia ampliat el seu perímetre cap a l’est, tot passant per l’actual plaça de la Vila, en direcció nord-sud, i segurament arribava al carrer de la Cort cantonada amb la plaça de la Constitució, un lloc anomenat “Cap de Creus” —senyal que en algun moment aquell punt havia estat el final de la vila.”

També se sap, gràcies a la feina d’investigació d’Antoni Massanell, que aquesta plaça ha rebut diferents noms al llarg de la història. Tal com recull al seu llibre “Petita història de les denominacions vials vilafranquines compreses dins el recinte que cloïa la muralla” (1985), el nom primitiu era plaça del Blat. Al llarg dels anys ha esdevingut lloc de mercadeig i intercanvi, tot adaptant-se a les necessitats de cada època. Així doncs, durant un temps hom hi trobava el mercat del blat i més tard el mercat de la carn i el peix a la banda de ponent, abans del carrer Escudellers. A l’actual ubicació del mercat de la carn s’hi trobava l’antic teatre enderrocat a principis de segle XIX i tot plegat era força diferent de com ens ha arribat a l’actualitat.

A més de plaça del Blat (1320), també es conegué com plaça Pública (1500), plaça del Comú (1504), plaça Gran (1825), plaça del Rei (1834) i plaça de Joan Álvarez durant els temps de dictadura. Actualment rep el nom de plaça de la Constitució, en honor a la de Cadis de 1812, la primera de la monarquia espanyola. Tot i així, Antoni Massanell ens indicava en el seu recull que en la majoria de documents que va estudiar compresos entre els segles XIV i mitjans del XVI apareix simplement amb el nom de La Plaça. La construcció d’aquest espai neix de la necessitat d’establir una zona de mercat i comerç vinculat als espais urbans del qual depenia. Una de les característiques arquitectòniques més evidents són les columnes que trobem a banda i banda, amb els habitatges construïts al damunt. Aquest fet, que s’explica per l’antic aprofitament del terreny en recintes emmurallats i que duia la gent a edificar els carrers damunt de pilars, es produeix també al veí carrer de la Cort i a la plaça Sant Joan.

Hi ha curiositats per molts sabudes, i per altres potser no. Per exemple, que al capdavall, a la Vall de Castell, s’hi trobava l’Ajuntament abans de traslladar-se a l’emplaçament actual. Ens en parlava en Pere Alagret al “Apuntes históricos de Vilafranca del Panadés y su comarca” (2a edició 1887): “El edificio que antes de la adquisición del actual servia para el mismo objeto, estaba situado en el extremo de la plaza de la Constitución immediata al reducido callejón que desde esta misma plaza da salida á la calle de Escudillers, de la cual todavia se conservan indicios”.

O que la sagristia de Santa Maria era precisament a la confluència d’aquest carrer amb la plaça Constitució, i era on es guardaven tots els guarniments i ornamentació sagrada. La carnisseria i la peixateria medieval estaven també situades en aquesta plaça, a l’esquerra mirant a ponent. I era aquí on també els mercaders aprofitaven el mercat per ampliar el seu poder polític amb l’arrendament de rendes i drets, pagant-ne el producte al batlle com a gestor del patrimoni reial tot traient-ne força beneficis.

I més recentment, just acabada la Guerra Civil, hom hi recorda el mercat d’aviram que s’iniciava ben aviat, de matinada, a les quatre. I a les sis del matí es començaven a veure com treien els primers taulells sota les voltes els comerços de la plaça. Al cap dels anys, però, es va deixar de matinar, el tèxtil va anar prenent protagonisme i el mercat es va expandir per la plaça de l’Oli tot substituint melons, bestiar i alls pel que ens ha acabat arribant als nostres dies.

També hi trobem crònica negra. La història és farcida de saquejos i robatoris, crims i ajusticiats. Per exemple, es recorden els fets del 4 d’agost de 1822 quan a les cinc de la matinada tropes realistes, en plena guerra civil, entraren a la vila per la banda de les Clotes sense trobar-hi oposició. Es diu que Vilafranca comptava en aquells moments amb 79 nacionals d’infanteria els quals es van afanyar a amagar-se al quarter militar, ja que no hi podien pas fer front. Un dels primers actes al qual es van dedicar els realistes en entrar a la vila va ser arrencar la làpida de la Constitució que es trobava a la plaça. Va ser traslladada, tot arrossegant-la, fora dels murs i va ser afusellada, diuen les cròniques, al costat de la premsa de cera, quelcom que es trobava en un edifici enderrocat a mitjans de segle XIX al principi del carrer de Sant Francesc. Posicionats llavors a la plaça de l’Oli i Constitució, van començar els saquejos en algunes cases on els seus habitants eren coneguts per les seves idees lliberals. Es recorda que la casa d’un conegut industrial de l’època va ser salvatgement saquejada i només hi va quedar sencer un got de vidre, que curiosament va ser guardat per la família durant molts anys com a record d’aquells fets. Van buidar les cases i van prendre tot el que van poder, i el que no, va ser destruït i cremat al mig de la plaça. A la tarda, en intentar assaltar el quarter, els lliberals allí amagats hi van fer front i ajudats per forces de l’exèrcit arribades per la banda de Tarragona, els van poder expulsar de la vila amb un recompte final de diferents morts i ferits en tots dos bàndols.

L’interès de la troballa no acaba amb la fotografia. La família Marrugat ha guardat, durant una bona pila d’anys, un plànol que de ben segur farà les delícies dels estudiosos de la història vilafranquina. Fixeu-vos-hi bé. Hi ha uns sacs de blat a la banda esquerra, fent honor al nom que en aquell moment devia rebre la plaça o per l’activitat comercial que s’hi duia a terme. O per les dues coses.

Plànol Plaça Constitució

Però és que també ens situa perfectament les antigues carnisseries i peixateries i, amb nom i cognoms, els habitants de totes i cada una de les cases. I el que és millor, les activitats a les quals es dedicaven. Tota una joia de la qual tot seguit s’adjunta una transcripció aproximada del que sembla que hi diu:

1.- Casa de Joan Frasquet Calderer, la qual abita. Botiga de Joan Frasquet Calderer qual habita Josep Mascaró paraÿre […]
2.- Casa que fou de Christofol Marrugat pages y abita vuy
3.- Casa de Pera Ros Argenter qual abita ell mateix
4.- Casa de Joseph Alemany notari causidich de Barna qual abita Thomas Soler marxant
5.- Casa de Barthomeu Fabrer
6. i 7.- Casa de Pau Pujador Sabater qual abita ell mateix. Botiga del sobra dit Pujador.
8.- Casa y botiga de la Sra Eulalia Torrens
9.- Volta cubierta y corrible. Segona volta o porxada cubierta y cor- rible. Carrer den Grau Pera
10.- Plasa. Lloch o plaseta abont se ven lo blat. De tot lo lloch que ocupan estas sis lineas y de las cases tiran dites lineas privan la vista de la botiga pretén fabricar Joseph Marrugat jove adroguer a la botiga o porta annexa a la casa de Mn. Marrugat ab este senyal * signat.
11.- A la botiga de Sabria Ferres priva la vista de las cases tiran estas tres lineas y del lloch ocupan de dita plasa y voltes ab este # signada.
12.- Carnicerias
13.- Pescataria. Volta o porxo.
14.- Volta o porxada coberta y corrible. Segona.
15.- Locus quo stionis. Escala y botiga de la casa de Joan Marrugat adroguer
16.- Porxada coberta y corribla primera
17.- Casa Casa Casa
18.- Carreró o passadís cobert de las mateixes voltas
19.- Altra botiga de la dita casa de Joan Marrugat
20.- Casa de mossen Marrugat prevere
21.- Casa de Sabria Ferres espardanyé y botiga
22.- Casa Casa Casa Casa
23.- Casa de fontenals de las Clotas i qual abita Emanuel Blanch pages

I com hem arribat a la conclusió que aquest plànol és d’entre el 1720 i 1730? Doncs perquè la família Marrugat conserva també un document anomenat “Divisió Simple de bens de l’any 1740 sobre les nebodes de Madrona Mascaró Vives” en el qual diu: “y considerant que Madrona Mascaró y Vivas nostra tia viuda dexada Jph (Joseph) Mascaró parayre de la mateixa vila defuncts en son ultim y valido testamt que feu y rma en poder del D Pere Soler burges, ÿ notari de la predita vila als 18 del mes de junÿ del any del señor de mil setcents trenta y sis”.

Una de les nebodes és Madrona Blanch i Sadurní que després es casarà amb en Joan Marrugat i Andreu, fill de Joan Marrugat i Martí, adroguer. Fixeu-vos en el plànol, a la casa núm 1. Hi “habita dintre de la botiga de Joan Frasquet calderer, en Josep Mascaró paraÿre”