Entrades per Vicenç Lacruz

Relat: El tren

Ahir ens ho vas explicar. Ploraves. Filla meva… Si vols, accepta aquestes lletres com una clau. La que t’obri la porta de la gàbia en què vius. Te les entrego amb el cor trencat i et demano perdó. En nom meu i de ta mare, en nom dels teus germans i  amics, de la resta […]

Relat: Llibertat!

S’atura al pas de vianants. El maleït semàfor, vermell. No pot més. Tant de dolor no el resisteix. Conté les ganes de plorar. No hi ha res que justifiqui aquest patiment. Verd. Travessa. Ja falta menys. Camina tant ràpid com pot, el cos rígid, amb ànsia d’arribar a casa. Li sortiran blaus als costats? La […]

Relat: Tot caminant

Ella va néixer sense ales. En aquella època no s’estilava. Així que tot ho va fer a peu. Va caminar per l’interior de la petita escola els pocs anys que va dedicar a l’estudi, tot just el temps suficient per aprendre a llegir i escriure. Després ho va fer des de casa fins el camp; […]

Relat: Tornada al cole

En Víctor neda i neda, i a l’altra punta de la piscina la dona del bikini vermell somriu, neda i neda, ja gairebé hi és, ella fa morritos, i, sí, ara sí, la pren per la cintura, però, però, quina merda és aquesta? Algú el sacseja! −Papa! Arribarem tard! S’incorpora amb brusquedat, els ulls esbatanats. […]

Relat: Cada Festa Major

Va a ser en aquella cantonada, sota el tendal de la perfumeria. Miràvem els gitanos ballar mentre entortolligaven i desentortolligaven les cintes de colors. Els de la joventut i el desig. Els nostres dits es fregaven i vas xiuxiuejar que em volies fer l’amor. En teníem tot just disset i la vida per construir. Però […]

Relat: L’espigó

Recolzada al mur del baluard, l’Abril tanca els ulls. Omet el sentit de la vista per lliurar-se totalment al plaer d’escoltar les escomeses del mar, mentre els cabells s’envolen i joguinegen amb el seu rostre i les seves espatlles descobertes. Un intent absurd de posposar el moment que tem. Però tot arriba. Dret darrera d’ella, […]