Relat: Persones, personatges, novel. la i vida

Imatge: Sant Jordi 1981, ACAP. Fons: Tothom.

Però, ¿què és aquest nivell d’exigència? ¿S’atreveix a menystenir així la seva feina? Per molts guardons periodístics que hagi aconseguit no té ni la meitat d’experiència laboral que ell! Quina barra!

Pol, m’escoltes? Ara no, Sandra, ara no.

Esborra el correu. Obre el document i es disposa a rellegir l’entrevista, quan la porta del despatx s’obre de forma abrupta per mostrar el cap de la seva dona:

—Pol, vesteix-te. Hem de sortir de casa en mitja hora.

Esbufega.

—És imprescindible que hi vagi? L’imbècil de l’Aida vol que faci canvis en l’entrevista del Giralt i m’ho haig de revisar.

Ella obre els ulls de bat a bat.

—Porto tres setmanes preparant la festa per la nostra —remarca el “nostra”— amiga i ni parlar-ne, d’anar sola!

El Pol aixeca les mans en senyal de pau.

—D’acord. Cinc minuts i em dutxo.

Ella nega amb el cap i fa la típica cara d’ofesa, després desapareix, deixant el rastre del seu perfum —massa fort, i no hi ha qui s’atreveixi a comentar-li— al seu espai privat i sacre. Renega en veu baixa.

Pol! Vols fer el favor d’escoltar-me? Que no puc, Sandra, ara no! T’he dit més d’un cop que em dic Àgata. I , ho sento, però insisteixo que paris atenció al que t’haig de dir.  Mira, Sandra, haig de revisar una feina i tinc pocs minuts per fer-ho. Saps que a la novel·la li dedico els caps de setmana i avui és divendres, no m’atabalis. Sandra no! Àgata, fica’t-ho al terrat! Mira, com a protagonista de la teva novel.la, tinc els meus drets; soc novell però m’he informat. He xerrat amb el Quiquín, que, ja el deus conèixer, és un personatge d’en Jaume Cabré, i és una persona amb molt de món, i m’ha insistit que t’exigeixi atenció quan jo ho necessiti, i no al revés. I en el fons saps que les coses són així, si no, no series un escriptor com cal. El Pol s’agafa el cap a punt d’esclatar. Ok! Què dimonis passa, Sandra, o Àgata o comsevulla que et diguis? Doncs que veig que la personalitat de la teva directora m’escau molt més que la que tu em dibuixes; jo no soc la bleda que pretens; soc una dona forta i decidida, sense por a enfrontar-me amb la vida. Així que obre la meva fitxa de personatge i esborra tot allò de que soc insegura degut al mal tracte psicològic del meu ex, i anota que, tot i els intents de rebaixar-me per part seva, he aconseguit superar-me i obrir-me pas en un mon on els homes es creuen més i millors. No pot ser. I, des de fora, la veu de la seva esposa:

—Pol! Farem tard, per l’amor de Déu!

Està bé, està bé, pararé boig! Escolta Sandra-Àgata, demà m’ho expliques millor, perquè això que dius és una salvatjada, no veus que hauria de canviar tota la trama de la novel.la?

Doncs la canvies, no és el meu problema. Si escrius mentides sobre mi res no tindrà versemblança. Saps que m’has d’escoltar.

—Pol! Vens o no?

Tanca els ulls. La dona, la cap i, ara, la protagonista de la seva propera novel·la.

Però, ¿què és aquest nivell d’exigència?

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari