Relat: Abecedari de l’impossible

Imatge: Perforació buscant petroli prop del Pla del Penedès, 1979. ACAP. Fons Tothom.

Hi havia una vegada un país anomenant Abecedari. No era ni proper ni llunyà, ni antic ni actual, ni gran ni petit, però tenia un rei molt ric i poderós. Un dia, el rei va decidir atorgar la mà de la seva filla. El primer ministre va fer una crida, i els representants  de cada territori reial s’hi van presentar, més o menys empolainats, gairebé tots amb un cofre sota el braç, on hi duien presents per a la princesa. Tots volien ser els escollits, ja que aquell matrimoni suposaria el favor del rei i, en molts casos, el final de les penúries.

Esperaven, molt nerviosos i inquiets, a l’avantsala del saló del tron, quan el ministre els va anunciar que els representants de les terres de K, Q, X, W i Z, no serien rebuts, donat que no oferien res a canvi del casament. Com que eren els territoris més pobres, van marxar amb el cap cot a continuar lluitant pel seu poble amb el poc de que disposaven. La resta es van mirar de cua d’ull; alguns suaven, altres empassaven saliva i molts es mossegaven les ungles. Van entendre que la clau estava al contingut dels cofres.

−Què porta vostè? −va demanar el representant de A al de B−. Jo duc Altruisme.

−Jo Bondat −va respondre l’altre, mentre dirigia la seva mirada al cònsol de C.

−Jo duc Cultura.

I així es va encetar una conversa on quasi tothom opinava del que duien els altres: Democràcia, Empatia, Filantropia, Gratitud, Humor, Integritat, Justícia. No tots apreciaven el regal que havien triat els demés. El representat de L, per exemple, va dir al de M que la Modèstia no servia per res, i aquest li va etzibar que la Lleialtat no estava de moda. I no tots es manifestaven, com ara l’enviat de P, que restava silenciós abraçant el seu cofre amb un posat de certa superioritat. En qualsevol cas, mentre xerraven l’espera era més suportable. Un a un eren cridats per entrar a saló del tron. Quan sortien, visiblement afectats, sembla ser que pel mal caràcter del rei, havien de tornar a seure, ja que el veredicte no el coneixerien fins que el darrer delegat, el de V, portador de Valentia, fos entrevistat. Quan aquest va sortir, amb els ulls plorosos, el diplomàtic de U li va passar el braç per les espatlles.

−Tranquil −va dir−, també ha menystingut les meves Urnes, la Responsabilitat de R, el Sacrifici de S i la Temprança de T.

−I així −va quequejar, l’altre− quina serà la tria final?

El delegat de P va estossegar, com si s’hagués ennuegat, i tothom se’l va mirar. Llavors la porta de la sala del tron es va obrir i el primer ministre va sortir a parlar.

−Senyors. El rei ja ha pres una decisió.

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari