Relat: Absències

Imatge: Fira del gall, 1984. ACAP. Fons Tothom.

En Gallus Hatch va avenir-se a donar-nos l’exclusiva de la desaparició d’en Blacky Rooster. Hi ensumàvem una història d’amor tràgic, i això significa, invariablement, augment de l’audiència. Vam improvisar un plató a la vaqueria i vaig començar l’entrevista.

−Bona nit. Ens trobem a la Granja Penedès Land, on, a una setmana de la propera Fira del Gall, s’investiga la desaparició del conegut gall negre Blacky Rooster. En Rooster és considerat el líder de la comunitat des que es va alçar a la defensa dels drets dels habitants de la granja; amb un discurs ponderat però ferm, i amb mobilitzacions pacífiques, va aconseguir millor gra per les gallines, fer més espaiosa la cort dels porcs, i un veterinari disponible les vint-i-quatre hores del dia per atendre els parts de les vaques. Però, sobre tot, se’l venera per haver fet que tots els habitants de Penedès Land s’hagin unit en un crit únic a favor de la llibertat. Tenim amb nosaltres el seu millor amic, en Gallus Hatch. Digui’m, senyor Hatch: són certs els rumors que la desaparició d’en Rooster té relació amb la marxa de la seva dona, la bella gallina blanca Hennie Leghorn, a una granja d’Osca?

−Penso que sí. Va quedar desfet. L’adorava.

−Sap per què ella va decidir marxar? Tinc entès que ha deixat setanta pollets que, ara, estan totalment desemparats.

−La Hennie mai ha tingut un gran instint maternal. Li van oferir molts cèntims per anar-hi a treballar. Ella no té arrels, sap? Té avantpassats americans, italians, i crec que també espanyols. S’ha venut al millor postor i… en Blacky deu estar patint molt.

−On creu que es pot amagar el senyor Rooster?

−Ni idea. Però dubto molt que trigui a tornar. Té setanta pollets per cuidar i una granja per defensar. Tenim la Fira del Gall a tocar; sense el seu lideratge, serà la fi de molts de nosaltres.

−Voldria dirigir-li unes paraules, per si ens està veient?

−Sí, i tant. Blacky, si us plau, torna! Els teus pollets et necessiten i nosaltres també. Oblida la Hennie! Sense tu, res del que hem aconseguit romandrà. I ens queda tan poc temps… Per la llibertat, amic meu!

−Bé. Els deixem amb unes imatges del Blacky Rooster de fa tot just tres mesos, durant la manifestació de les vaques. Admirin la seva cresta com una flor, les seves ales poderoses i les cuixes fermes, les plomes negres i brillants. És un dels grans. Han perdut la gallina blanca. Esperem que no perdin al gall negre.  Gustave Frog, des de  Penedès Land.

Vam tancar l’emissió i vam recollir en silenci. Ningú es va atrevir a dir el que tots pensàvem. Tant feia que la Hennie hagués marxat. Però…

 Què seria de Penedès Land sense el gran Blacky Rooster?

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari