Relat: Bon Nadal

Imatge: Carrer de la Parellada, desembre 1980. ACAP. Fons Tothom.

Estimat Pare Noel:

Fa tant que no t’escric, que no recordaràs qui soc. Et posaré en antecedents: soc la Beth, de Cal Bernades. El meu pare és en Ferran i, la mare, la Carmen. Tenien una fusteria, ara ja estan jubilats. Un any van construir un trineu preciós que van col·locar al jardí; el van decorar amb llums per tal que, quan arribessis, la nit del vint-i-quatre, sabessis que allà vivien els tres germans Bernades, i no et confonguessis de regals. Oi que ho recordes? Estic convençuda que sí. Tots els amics del poble l’envejaven, aquell trineu, de tan bonic que feia.

Ha passat molt de temps.

Els pares ja no viuen en aquella casa. Es van haver de mudar perquè la mare no podia pujar els esgraons. Per sort, van llogar un piset molt a prop del meu, on visc amb el meu marit i el meu fill. El meu germà, el Raimon, fa anys que va marxar a Berlin, on treballa d’enginyer; es va casar amb una noia italiana que també havia provat sort fora de la seva terra; el Nadal el celebren a Brindisi, que és on hi la família d’ella. Ens veiem un parell de cops a l’any, i tractem de xerrar per telèfon tant com podem, que no és molt. La meva germana, la Dúnia, va estudiar art dramàtic i viatja tot el temps amb la companyia de teatre. Mai tinc clar per on para; arribades aquestes dates, tan aviat es presenta sense avisar, com els de l’anunci de torrons, com truca per dir que és a Londres, o a Lyon, i que, lamentablement, no podrà venir per celebrar les festes. Però és feliç, crec.

Aquest any ha estat ple de canvis per a mi. Hem vingut a viure a Vilafranca perquè hi vaig trobar una feina millor. Trobo a faltar les amistats i els racons del meu poble. Em desplaço per la vida sense tocar del tot el terra i tinc dificultat per recordar el nom de les avingudes i les places, o de les persones noves amb les quals interacciono en el dia a dia. Serà el meu primer Nadal aquí. I, quan miro els aparadors decorats, els llums que il·luminen els carrers, les cares de qui passegen al voltant meu, concentrats en triar el millor regal, ho veig tot borrós.

Per això t’escric. Per demanar-te un present.

Estimat Pare Noel: podries concedir-me el do de tornar, un cop més, al jardí amb el trineu? Voldria reviure un vint-i quatre a casa dels pares. Sopar quatre gambes, beure Mirinda, menjar torró de xocolata, barallar-me amb la Dúnia per la darrera neula, fer la guitza al Raimon amagant-li el walkman, rebre als veïns i cantar nadales tots junts, el pare tocant la guitarra, la mare rascant l’ampolla d’anís El Mono amb la forquilla. Esperar-te amb il.lusió.

Reviure-ho.

És el meu desig per aquest Nadal.

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari