Relat: Castanyes

Imatge: Carrossa de carnestoltes pels volts de la Primera Guerra Mundial. ACAP. Fons: L’Abans.

La Joanna surt de casa i l’aire fresc la colpeja. Consulta el rellotge. Li ha promès a la Xènia que li compraria castanyes i té els minuts justos per aturar-se a la paradeta de la Plaça Penedès i arribar a temps a l’escola. S’hi dirigeix a bon pas. De seguida l’envaeix l’aroma de l’apreciat fruit de tardor. Es posa a la cua. Al costat del petit carro amb tendal hi ha una taula de càmping amb una pila de paper de diaris vells que utilitzen per embolicar. La fulla de dalt de tot és una contra de La Vanguardia on entrevisten una dona de mitjana edat. La seva dèria lectora la fa apropar-s’hi per veure de qui es tracta, però la mà de la dependenta és més ràpida i la pàgina desapareix abans no ha tingut temps de satisfer la seva curiositat. La següent l’encapçala un titular que sí llegeix: “Más de doscientos muertos en la ofensiva del régimen contra el último reducto rebelde junto a Damasco”; a sota, la foto d’un edifici en runes emboirat per fum, i al costat un home jove que corre amb un nen de quatre o cincs anys a coll i una nena de set o vuit agafada de la mà; els segueix una dona vestida de negre, amb el cap cobert, tot just insinuada darrera de la pols i la broma que s’enlairen. Un impuls la fa apropar la mà al diari i dipositar, durant uns segons, un dit sobre la nena que corre de la mà de qui deu ser son pare; no té cap expressió. Impàvida. Pensa, inevitablement, en la seva filla, i, trasbalsada, retira la mà. Llavors la dependenta li pregunta quin cucurutxo vol, el petit, el mitjà, el gran. La Joanna tria, paga i s’endú les castanyes embolicades amb els sirians.

De camí cap a l’escola, la foto que l’acaba de colpir s’ensenyoreix del seus pensaments. Què fa que les guerres formin part de la història de la humanitat? Què fa que no aprenguem res del passat? Què fa que aquells privilegiats que no les patim mirem sempre cap a una altra banda, com si la cosa no anés amb nosaltres? El rostre d’aquella criatura l’aclapara. Cerca altres imatges capaces de foragitar-lo: la noia que fa moixaines al seu bebè, les fulles seques que voleien, l’home que ve en sentit contrari amb una ram de flors, i, tot d’una, ja hi és, a l’escola.

Llavors surt la Xènia amb les seves amiguetes, riuen, fan saltirons, la cara de la Joanna s’il·lumina, tot es redreça, i li entrega les castanyes a sa filla, embolicades en una paperina tenyida d’odi i por.

Però ja no hi pensa.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari