Relat: Cavallets

Imatge: Cavallets del Quique, 1964. ACAP. Fons L’Abans.

Fa dies que, a la nit, dona tombs al llit.

Les quatre.

Pots viure la teva vida dalt dels cavallets.

Es destapa lentament per tal de no molestar al Ricard. Pren la bata i surt, descalça, de l’habitació. Entra a la cuina i prepara un té de canyella. Al menjador, encén la làmpada de la tauleta auxiliar, hi deixa el té. Posa llenya a la llar. Foc. L’espetarregar de les flames resulta terapèutic. S’asseu a la butaca, les cames encongides sota el cos, es tapa amb la manta de quadres. La tassa a les mans, escalfant-les-hi.

Podràs escollir el cavall, la bici o la carrossa.

Quinze anys de dedicar-se en cos i ànima a la seva feina. Incomptables dies d’arribar a casa sense esma donant per fet que era normal i acceptable. Nits de sopar ràpid per tal de poder jaure al llit com abans millor. De posar a dormir l’Astrid sense llegir-li el conte perquè la cefalea tensional la torturava. Això, això no ho compensa cap sou.

Pujar i baixar, baixar i pujar.

 I, tot i així, fa mal pensar en deixar-ho estar. Per les persones. Els soldats, la infanteria, els guerrers que, com ella, han fet possible que l’empresa estigui on està. Gent bona i dedicada, gent amb qui es pot comptar; alguns d’ells, amics. Gent que et mira als ulls i et demana que no marxis.

 I donar voltes, voltes i més voltes.

 ¿Per arribar a on? Si encara tremola del cop que s’ha donat amb el sostre invisible que li han plantat al damunt. ¿Potser ha estat massa silenciosa? ¿Massa formigueta? ¿Dona?

Sent fred. S’aixeca per atiar el foc i torna al sofà. Recorda aquella tarda, a la fira, quan els pares van comprar tres bitllets -no un, no!, sinó tres bitllets- per pujar als cavallets. Va triar el camió de bombers i de poc que no arrenca la cadena de la campana mentre girava i girava, i va entregar el primer bitllet al jove que els recollia, i un altre cop, i el segon bitllet, i més voltes. I el tercer. Però, quan es van aturar i va baixar, va mirar al voltant i no va veure els pares. Ni a dreta, ni a esquerra.

 Sentir-te segura que… ¿sempre tornaràs al lloc de partida, sense sobresalts?

Apura el té. Avui és el darrer dia, ha de prendre una decisió. Els canvis sempre li han fet por.

O provar la muntanya russa…

De fet… L’atrau la idea de fer noves coneixences. De demostrar que val molt més del que li havien fet creure. I de dir no, si s’escau.

Baixades brusques, ascensos costeruts.

Deixa la tassa sobre la tauleta. És hora de dutxar-se i posar-se en marxa. Plega la manta.

L’aire a la cara i els cabells voleiant. Adrenalina.

La muntanya russa. Potser després podria dormir. Esgotada, despentinada, però amatent.

Els cavallets són per nens o temorosos.

Qui no aposta, no guanya.

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari