Relat: Per Setmana Santa, penitència

Santa Missió i visita de la Verge de Fàtima a Vilafranca el 1952. ACAP.

─Ave Maria Puríssima.

─Sens pecat fou concebuda.

─En el nom del Pare, i del Fill, i de l’Esperit Sant.

─Que el Senyor sigui en el teu cor, perquè, penedida, confessis els teus pecats.

─Pare, confesso que he tornat a fúmer la Mariona.

─Un altre cop? I ara, per què?

─Perquè no l’aguanto. Es passeja per la fàbrica com si fos l’única dona de més de cinquanta anys que té carrera i parla anglès. I tant me fa, eh? Al final, la fàbrica és meva. Vaja, ho serà quan el papà falti. I sense haver perdut el temps a la universitat. Li he denegat les vacances a l’agost que sol·licitava.

─Filla, hauries de ser magnànima i permetre-li el que demana. Sempre dius que és una bona treballadora, oi? Què més?

─Doncs m’he quedat amb uns diners que no eren meus. Hem cobrat de més d’una empresa que sempre s’endarrereix en els pagaments i he decidit que no esmenar l’error és una bona forma de compensar la seva desídia.

─No em puc creure que hagis caigut en això, tu, que nedes en l’abundància. Alguna cosa més?

─Sí. He mentit al meu fill. Li he dit que m’estimo molt la seva novieta, però no la puc ni veure. És una desvergonyida, només cobreix amb roba el deu per cent del seu cos ─i roba semi-transparent!─, i sé, de bona font,  que fa un any la seva família la va fer avortar un bastard. Però el seu pare té molts calers, i això ens convé, i tampoc vull posar-me al nen del cul.

─Dona, la mentida és execrable, tant més quan va en contra del teu propi fill. Bé, suposo que ja n’has tingut prou, no?

─No, pare. Em queda el pitjor. Fa dos dies vaig tornar a veure en Rafael.

─No pot ser! Vas prometre que aquest capítol de la teva vida era tancat!

─Pare, no va ser premeditat! Ens vam trobar a Amsterdam, vam coincidir a una fira de mostres, i vam quedar per sopar, i, ja sap, una cosa porta a l’altra…

─No! No ho sé! Així que no blasfemis contra la meva virtut!

─Perdoni, pare. No era la meva intenció.

─D’acord, perdonada. Però aquesta setmana t’has passat. T’acuso de ser supèrbia, estafadora, mentidera, adúltera i fornicadora, que no és poc. Resaràs vuit avemaria i sis parenostres.

─Eh… I ja està pare?

─Home… també t’ajudaria en el teu acte de contrició contribuir per la compra d’un nou mantell que enaltís la grandesa de la nostra santa, ara que tenim a tocar la processó…

─Entesos pare. Quelcom més?

─No ho crec.

─Així doncs, faig via, que he quedat amb la presidenta de l’Associació de dones catòliques  compromeses amb la bona conducta i el redreçament de noies esgarriades i amb la secretària del Moviment de joves cristians conta l’avortament i l’ús del preservatiu infame. Necessiten del meu assessorament en qüestions de moralitat.

─Unes activitats molt lloables, filla.

─Ho sé. Jesús, Fill de Déu, compadiu-vos de mi, que soc un pecadora.

─I jo t’absolc dels teus pecats en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant.

Ves amb Déu.

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari