Relat: Política de merda

Eleccions municipals 1979. ACAP. Fons. Ajuntament de Vilafranca.

No sap com s’ha deixat convèncer. Que t’ho passaràs tant bé, que hi haurà un ambient espectacular, que el món de la política és fascinant, també hi ha jovent, va, vine amb ton pare, la nit de les eleccions en una ocasió com aquesta en que es preveu un triomf absolut posa la pell de gallina… Per gallines està ell. Que sí, que tenia curiositat, sobre tot des de que va descobrir que l’Eva, la deessa de la facultat de lletres, és una activista consumada. Però és que ahir a la nit va sortir i no ha dormit. I va sopar una pizza greixosa. I després, les cerveses i els tequiles. Vaja, que té ressaca i mal de panxa. Però l’ha sabut greu decebre a son pare i aquí el tens, envoltat de gent més aviat vella, amb alguna excepció, eh? Que allà ha vist una tia jove, a veure que la miri millor, és mona però no té tetes, llàstima… Tothom està emocionat, n’hi ha per tant? A una pantalla gegant estan seguint el recompte de vots. El candidat encara no ha aparegut, deu voler fer una entrada triomfal, es comenta. Però encara és aviat i realment no es troba bé, els budells se li cargolen i té unes ganes terribles de llufar-se. Al seu voltant no hi ha cap indici d’un lavabo. Troba una cadira i s’hi asseu per taponar el tub d’escapament. On collons estarà el pare? Busca amb la mirada, i res. Bé, res tampoc. Allà hi ha una quarentona que està que t’hi cagues, mai millor dit, el cularro rodonet, una milf en tota regla. Però, ostres, quin mal de de panxa, necessita un servei ja. S’aixeca apurat. Passa entre la gent que conversa en petits grups, copa de cava en mà, només de veure l’alcohol sent basques, i el recompte de vots que s’actualitza a la súper-pantalla, i crits d’alegria, però ell no pot estar content perquè s’ho fa a sobre i el puto lavabo, on és? Finalment veu unes escales amb el desitjat rètol, WC, i s’obre camí a cop de colze. Un pet que s’escapa, quina pudor, puja com pot agafant-se a la barana, sua, ja hi és, però, puta merda!, el dels homes està tancat, doncs tant fa, entra al de les dones. Una tassa de vàter pelada, sense tapa, baixa els pantalons a tota velocitat, es deixa caure al tro, i zasca, buida, tremebunda explosió! Ara ja respira alleujat i es permet gaudir d’aquells instants post-evacuació amb esperit analític. Pica minúscula, aixeta plena de calç; una tovallola que no dona molta confiança, ves a saber des de quan no la canvien. Troba a faltar una màquina d’aquelles per eixugar les mans. I sabó. I què més? Llavors algú intenta obrir i entra en pànic. Està al lavabo de les ties i l’ha deixat ben pudent. Sí o sí quan surti el veuran. Qui sigui que hi ha a fora insisteix i pica a la porta. Què fer? A veure, tranquil. Primer de tor, neteja’t el cul i després pensa. Neteja’t. Dreta, esquerra, res . No pot ser. Darrera? Tampoc! No hi ha paper higiènic!!! Cago en la puta d’oros, qui em va parir, i ara què? Collons de vida, la política és una gran, una gran merda.

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari