Relat: Vampirs energètics

Imatge: Mercat d’alls. ACAP. Fons: Vinseum.

La primera vegada que va escoltar aquesta expressió va riure, divertida. Tot i així, es va quedar gravada a algun racó del seu subconscient i ara, a les dotze de la nit, la parella de mots, aparentment innocent, ha trobat el camí tortuós que l’ha dut a la seva consciència, i s’hi està allà, reivindicativa, esperant que li pari l’atenció que considera merescuda.

Vampirs energètics.

No té cap sentit continuar intentant-ho. Demà serà un altre dia. Para l’ordinador, tanca el llum de la làmpada i surt de l’estudi. Ells dormen. Es dirigeix a les palpentes fins la cuina. L’han mig endreçada. Ha sobrat una mica de verdura. L’escalfa al microones. No té gaire gana, n’hi haurà prou. Soparà al menjador mentre mira un capítol de Call the midwife. Serà el seu moment. Para la taula amb delicadesa, tot ben col·locat, fins i tot encén una espelma, per què no mimar-se un xic?  S’asseu i respira, alleujada.

Què ho fa, que estigui exhausta?

Era el seu dia de festa. No ha sortit a córrer. No ha anat a fer la compra ni ha endreçat. Tot just s’ha mantingut davant la pantalla, mirant de posar en ordre les idees, les paraules i els paràgrafs. Hi pensa. Com ha anat el dia? Ha intentat escriure. Però…

A primera hora, en Damià ha tingut a bé deixar com un drap brut a son pare, que li està a sobre contínuament, diu, i ja és prou grandet per saber si ha de recollir l’habitació, i si la roba escampada és neta o bruta, i si torna a aquesta hora o més tard, i patatim, i patatam. A mig matí la mare l’ha trucada −trenta minuts de conversa unilateral− per recordar-li com de malament es troba i que la fibromiàlgia és del tot incapacitant, i per comentar-li que li toca neteja de vidres, i que, si us plau, vagi a fer-li un cop de mà el dissabte. A l’hora de dinar el Julià ha insistit encaridament en la necessitat de canviar el cotxe, perquè encara ens donaran uns bons calers pel que tenim, i estaràs d’acord amb mi que si volem fer excursions a la muntanya −¿volem?− necessitem un quatre per quatre. La tarda hauria pogut ser plàcida si la Mercè no s’hagués presentat improvisadament per relatar-li les noves malifetes d’en Ferran, a qui no abandona malgrat fer-la la dona més desgraciada del món; ha marxat vora les vuit. Llavors ha preparat el sopar mentre escoltava com d’intolerant és el profe de mates del Damià, quanta supèrbia té la cap del Julià, i com d’aberrant és menjar mongeta tendra si ahir ja vam dinar bròquil.

Pica el play de la tauleta i la sintonia de la sèrie de la BBC la fa inspirar profundament.

Alls, diuen.

Contra els vampirs.

Serviran?

0 respostes

Deixeu una resposta

Voleu deixar una resposta?
Uniu-vos a la conversa!

Deixa un comentari